Mèrit Planer 2011 – Alejandro Castells Arasa

ALEJANDRO CASTELLS ARASA

Alejandro va nàixer l’any 1931 i es va iniciar en el món de la música cap a l’any 1944 juntament amb un grupet d’amics d’aproximadament 12 anys que en uns moments de dura postguerra en què no hi havia un ral ni gaire activitat de lleure perquè tothom havia de treballar fort per portar menjar a casa van tenir la iniciativa de buscar-se un mestre que els ensenyés solfa, el senyor Cristòbal Argentó. Al cap de dos o tres anys, el mestre els va dir que ja sabien música de sobres per agafar un instrument de banda de música però que s’haurien de buscar un altre mestre perquè ell només sabia tocar el piano. Va ser llavors quan van aconseguir que l’Ajuntament posés el sou i que el senyor Don Paco Sales, director de la banda de música d’aquesta localitat, acceptés deixar la seva banda per venir a viure i a fer-ne una de cap i de nou a Santa Bàrbara.

El dia de Santa Bàrbara de l’any 1947, només 4 mesos després de l’inici de la tasca del nou mestre, la nova banda va sortir per primera vegada a fer la diada, la cercavila, la processó i el concert, indispensables a partir d’aquest dia a totes les festes majors del nostre poble. Amb el temps, d’aquesta banda se’n va derivar una orquestra que va amenitzar molts dies de ball al Kursaal i altres festes organitzades a cadascun dels barris de Santa Bàrbara pels mateixos veïns.

Un altre camp destacat en la trajectòria musical d’Alejandro va ser aprendre a tocar la gaita, ara en diem dolçaina, i una part del seu repertori directament dels cèlebres germans músics els Flarets, Francisco i Daniel. Alejandro va aprendre a tocar amb una de les tres dolçaines amb claus de què tenim notícia. Aquestes gaites eren úniques al món perquè les va fer el pare dels Flarets expressament per a ells i Alejandro deu ser l’última persona al món que sap tocar-les.

A banda de recuperar i mantenir aquests coneixements únics i l’instrument mateix, Alejandro, acompanyat primer per Ricardo el nebot cego del Flarets i després per altres tocadors de tabal, ha contribuït a conservar viva la tradició de la música i els balls amb dolçaina i tabal a Santa Bàrbara i per les altres localitats de les Terres de l’Ebre fins que altres grups de música i dansa han pres el relleu en la recuperació de les nostres arrels.

No es pot comptar la quantitat de nois i noies de Santa Bàrbara que de forma directa o indirecta han tingut relació amb el món de la música gràcies a la Banda de Cornetes i Tabals Xiquets Grup Balmes. L’any 2001, en motiu del 25è aniversari de la Banda, es va fer una actuació amb molts dels músics que hi havien tocat fins llavors i a les fotografies es pot veure una impressionant formació de 20 fileres de 6 músics que a banda d’omplir totalment la plaça major posa la pell de gallina. Però la Banda va continuar molts anys més la seva trajectòria d’èxit i per tant molts més músics n’hi van formar part.

Seguint els consells i l’entusiasme d’Alejandro molts pares de xiquets, amb gran sacrifici, van portar els seus fills a estudiar més música a la Lira Ampostina o al Conservatori de Tortosa i d’aquesta llavor surten novament més iniciatives musicals directament relacionades a Alejandro.

Va haver-hi un grup de flautes dolces que durant alguns anys va posar música als pessebres i altres celebracions del Nadal planer que no va tenir continuïtat, però altres com el Grup Musical Joventut sí que ha arribat fins avui.

La tasca que ha fet Alejandro a Santa Bàrbara té uns resultats indirectes, abans, ara i en el futur. L’actual banda de música de Santa Bàrbara Unió Musical Jaume Balmes va tenir el seu origen en la Banda de Cornetes i Tabals i el mateix Alejandro, mentrestant va poder, així com altres músics del Grup Musical Joventut hi han tocat i, segurament, n’hi tocaran més quan puguin. Alguns músics han format part de grups de rock o d’altres formacions de música de cambra, etc.

Finalment, alguns dels músics que van començar en el món de la música de la mà d’Alejandro han esdevingut professors d’algun instrument, altres s’han fet mestres d’escola o institut especialitzats en música i, finalment, alguns han aconseguit dedicar-se a la música professionalment i fan d’intèrprets, mestres de conservatori, directors de banda, etc. Ells són els qui porten a dia d’avui el testimoni que ens va passar el mestre Alejandro Castells.

Alejandro Castells va fer entregar a l’Ajuntament de Santa Bàrbara d’una bandera bordada a mà amb el nom de la banda i una imatge de la Santa que l’any 1948 les modistes del poble van fer en agraïment als joves músics que van amenitzar tota la festa i van treure el cap de ball, la jota i el punxonet amb dolçaina i tabal per a la celebració de la seva patrona Santa Llúcia.

L’alcalde de Santa Bàrbara, Jordi Boronat, i el regidor de Cultura, Alfred Blanch, rebien agraïts el regal i manifestaven que es col·locaria al lloc més adequat per deixar testimoni de la existència de la banda fins l’any 1960 en què malauradament es va desfer.