Tot i el testimoni de vestigis prehistòrics, la formació de Santa Bàrbara va lligada a la colonització de les terres ermes del terme de Tortosa, que un cop passades les primeres dècades del segle XVIII van fer famílies provinents, principalment, d’aquesta ciutat.
Aquests primers habitants van transformar els terrenys erms de les Planes de la Galera (com es coneixia aleshores) en camps d’oliveres, passant a denominar aquelles terres com les Planes de Santa Bàrbara (d’aquí el gentilici de planers i planeres), un cop es va construir una capella en el seu honor. Les perspectives econòmiques van provocar un augment de població a finals del segle XVIII, iniciant la lluita cap a la independència del poble, que s’aconseguí finalment el dia 9 de maig de 1828, dia de Sant Gregori, patró de Santa Bàrbara.
Des d’aleshores Santa Bàrbara no ha parat de créixer. Amb poc menys de 4.000 habitants, s’ha consolidat com un municipi actiu i atractiu, un referent de la plana interior de la comarca del Montsià que mira al futur sense oblidar les seves arrels.
