Mèrit Planer 2002 – Gerard Barberà Escrivà

GERARD BARBERÀ ESCRIVÀ

Va néixer el 8 d’abril de 1940 i ha tingut una vida dedicada al poble a través de la col·laboració permanent a la gran majoria d’actes organitzats al municipi.

Va començar a l’Escola Pública de Santa Bàrbara, però als 10 anys va estar estudiant durant dos cursos a l’acadèmia ALMI del municipi. Posteriorment, va assistir a les classes particulars de Don Joaquín Monllau on feia geografia econòmica, comptabilitat, francès, càlcul mercantil i reforma de lletra.

Als 15 anys, va començar a treballar com a aprenent a una botiga de roba de Barcelona on va aprendre el negoci familiar, degut que el seu pare tenia una botiga de roba. Allí va conèixer una empaquetadora que pertanyia a un grup de cors i danses de la secció femenina de la falange i que el va engrescar a formar part del grup. Aquest grup va guanyar el 1r premi al Concurs Nacional al Festival d’Estiu de Santander, l’any 1958.

Durant els anys 1957-1958, va assistir a una acadèmia de dibuix i pintura on primer el va fascinar el món del dibuix i durant el segon curs l’art de la pintura. Aquests cursos marcarien també la seva vida futura, ja que la pintura es va convertir en una de les seues passions.

L’any 1958 va tornar al seu poble, a Santa Bàrbara, tot i que poc després va desplaçar-se un altre cop a Barcelona degut a què es va fer voluntari d’aviació per fer el servei militar que, gràcies a una cosina del ministre Gual Villalbí, amiga d’una cosina germana de la seua mare, va tenir molta sort en la seua destinació militar.

Tot i així, abans de marxar, va entrar a col·laborar a la parròquia on va conèixer a Maria Lluïsa, la que es convertiria en la seua esposa uns anys després. Van estar enviant-se cartes a través del correu postal i quan ell va acabar el servei militar van coincidir en l’organització de la festa del DOMO i va començar el seu festeig que s’allargaria fins a l’any 1967, any en el qual s’acabarien casant. Gerard i Maria Lluïsa van tenir un fill i una filla i van continuar el negoci familiar. Des d’aleshores i fins a la seua jubilació, Gerard continuaria al capdavant de la botiga de roba adaptant-se als nous temps i ampliant els serveis. Una de les coses en què es va especialitzar va ser en l’apartat del cortinatge, ja que com a complement va aprendre a fer cortines i anava per les llars a muntar-les.

Una de les seues passions, la pintura, l’ha continuat al llarg de la seua vida. En arribar del servei militar es va posar a donar classes de dibuix. Primer a nois i noies que en volien aprendre i, al poc temps, preparant als alumnes de l’institut com a encàrrec del professor Don Rogelio. Durant bastant temps va estar realitzant aquesta tasca i un cop s’ho va deixar va entrar a formar part d’un petit grup que es reunien al casal per pintar, comentar aspectes de la pintura i fins i tot per ajudar-se en l’art de pintar.

Aquesta passió va traslladar-la oferint la seua col·laboració a institucions en les quals participava, com és el cas de la parròquia, on ha restaurat multitud d’imatges i escultures, pintat el Sant Sopar a la paret del Sagrari, la pila baptismal, 14 quadres per al viacrucis del carrer, a més de restaurar els que ja hi havia, també va confeccionar la Mare de Déu de Montserrat i la va obsequiar a la parròquia,

Va realitzar cursos de manualitats organitzats per l’Ajuntament de Santa Bàrbara. En un d’ells, els alumnes van crear una figura en guix, a tamany real,  d’una pagesa en un càntir baix al braç que va estar exposada a la plaça Cid i Cid. Tant va ser el clamor popular perquè es deixés la figura allí que, un cop es va començar a desfer, l’Ajuntament de Santa Bàrbara va contractar a un escultor perquè fes la mateixa figura en bronze. Els planers absents, amb les seves aportacions econòmiques, van assumir, a petició de l’alcalde, el cost de l’escultura.

Finalment, l’amor per la pintura el va portar a inscriure’s a l’Escola d’Art de Tortosa un cop jubilat.

Les arts sempre l’han fascinat i la música i les danses també van ser disciplines a les quals es va endinsar en major o menor mesura. Als 4 anys, va començar a cantar a l’Orfeó Niu d’Aucells on s’hi va estar fins als 14 anys. Ja de més adult, va cantar al cor de l’església al costat de la seua dona.

Va ser, precisament, juntament amb la seua dona quan, a l’octubre de l’any 1981, en una reunió dels pares dels alumnes de 8è d’EGB del CEIP Jaume Balmes, dedicada a parlar del viatge de final d’estudis, van proposar que els alumnes fessin una ballada tradicional el dia de Sant Antoni, com era costum abans. Com que Gerard va estar uns anys de conseller de l’Ajuntament, que eren les persones que tenien veu però no vot, va aprofitar per demanar que col·laboressin amb la iniciativa i l’Ajuntament es va encarregar de pagar els vestits tradicionals i Gerard Barberà es va encarregar de fer els necessaris retocs de vestuari i complements el dia de la ballada, activitat que encara continua fent. A més, durant els primers anys, també va ser l’encarregat d’ensenyar els balls juntament amb Francisco Cuadrad Accensi i Olga Josefa Cid Puig, cosa que l’Ajuntament li va anar agraint al llarg dels anys.

Gerard Barberà estava obert a satisfer qualsevol petició que se li fes, per això podem dir que ha estat present en tots els actes del municipi: Inauguracions i actes protocol·laris on s’encarregava de tots els detalls perquè l’esdeveniment sortís lluït, festes com la Cavalcada de Reis, Sant Antoni, Sant Gregori, Festes Majors, en especial dirigint les carrosses de les pubilles durant molts anys i dissenyant els vestits de les pubilles durant 30 anys, etc.

També va confeccionar, amb Florinda Escudé i Rosalia Escudé, els primers gegants de Santa Bàrbara i va estar col·laborant al costat de Don Salvadó i Doña Rosita en els inicis del Grup de Majorettes.