11 maig JOTA PLANERA
El dissabte 22 d’abril s’inauguraven les XXVI Jornades Culturals de Santa Bàrbara i durant el decurs de les mateixes es presentava la Jota Planera, una jota amb lletra i ball que s’havia creat en motiu dels 200 anys de l’inici del procés d’independència del municipi.
La Jota Planera està pensada com un text unitari, amb una certa progressió lògica de les diferents estrofes o cobles que la componen. De tota manera, també està pensada perquè puga ser cantada amb una certa flexibilitat: es pot cantar seguint el mateix ordre de les estrofes o fent-ne un altre, interpretant-la completa o seleccionant només algunes de les seues cobles, fent tornada o sense fer-ne, adaptant-la a les tonades més conegudes dels cantadors i cantadores de jota de les nostres terres o fent una melodia més creativa i innovadora…
Tot plegat l’autor ha volgut fer una composició flexible i oberta, que la gent planera la puga fer seua i la mantinga viva incorporant-hi allò que cadascú considere pertinent.
L’autor de la lletra ha estat Màrius Pont, els músics Celico Díaz (guitarra), Albert Cid (clarinet) i Vicent Serrano (veu) i els balladors Judit Lleixà i Guillem Gaya. Tots ells van concloure la inauguració de les Jornades Culturals d’aquest any, que es realitzava al Museu de la Vida a la Plana, antiga Masada de Martí on van tenir lloc les primeres reunions dels nostres avantpassats, que van acabar amb la consecució de la independència municipal del nostre poble, ara fa 200 anys; amb la música i el ball i les següents estrofes:
Santa Bàrbara és un poble
posat al mig de la plana,
una terra acolorida,
una vila molt galana.
Estava lo nostre terme
tot erm i deshabitat.
Mos van deixar llars los iaios
i tot lo camp conreat,
i mos van fer independents
a força de voluntat.
Fa molts anys lo nostre poble
estava ple de molins,
tants, que venien a moldre
de tots los pobles veïns.
Ara hi ha cooperatives
que fan los olis més fins.
Som terra d’aulives fargues,
morrudes i sevillenques.
Les aulives i les noies
no poden ser escardalenques;
han de créixer naturals,
aixerides i lluentes.
Lo nostre poble té coses
que no es poden olvidar
baldanes i pastissets
i un oli molt singular,
uns carrers com un Eixample
i un alt i esvelt campanar.
Que les xiques són ben guapes
s’ha dit tradicionalment,
i que els xics són molt templats
és cosa prou evident.
Lo important és que ells i elles
són d’allò més bona gent.
Santa Bàrbara, 24 d’abril de 2017
Regidoria de Cultura