Regidoria d’Urbanisme

Pla territorial general de Catalunya.Què és?.

És l’instrument que defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i, a la vegada, marc orientador de les accions que emprenen els poders públics per a crear les condicions adequades per a atreure l’activitat econòmica als espais idonis i per aconseguir que la ciutadania tingui uns nivells de qualitat de vida semblants, independentment de l’àmbit territorial on visquin.

Data d’aprovació

Aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, defineix set àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials, basats en la funcionalitat territorial.

Contingut

El Pla inclou les determinacions següents:

• La definició de les zones del territori amb característiques homogènies per raó del potencial de desenvolupament i de la situació socioeconòmica.
• La indicació dels nuclis de població que, per les seves característiques, hauran d’exercir una funció impulsora i reequilibradora.
• La determinació dels espais i dels elements naturals que cal conservar per raó d’interès general referida a tot el territori.
• La definició de terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les característiques d’extensió, de situació i de fertilitat.
• La previsió de l’emplaçament de grans infraestructures, especialment de comunicació, de sanejament i energètiques i d’equipaments d’interès general.
• La indicació de les àrees del territori en les quals cal promoure usos específics.

·         La definició dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials que s’hauran d’adequar als àmbits establerts en la divisió territorial de Catalunya; es poden agrupar unitats comarcals, però en cap cas no es poden dividir.

Aprovació definitiva (Aprovat definitivament pel Consell Executiu el dia 27 de juliol de 2010). Publicat al DOGC núm.5696 de 19 d’agost de 2010.Continguts

El nou Pla:

• Ordena el desenvolupament urbanístic de l’àmbit  i protegeix els valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic, com el delta de l’Ebre o les planes inundables del riu.
• Defineix les estratègies de creixement dels nuclis urbans i potencia el sòl per a activitat econòmica amb l’impuls del LOGIS Ebre, el polígon industrial Catalunya sud i dos nous polígons supramunicipals, el de la Fatarella i el del Molló, alhora que delimita tres reserves de sòl de potencial interès estratègic, a l’Aldea-Camarles, Alcanar i Móra la Nova.
• Proposa millores a totes les xarxes d’infraestructures: les xarxes viària i ferroviària, els sistemes portuari, aeroportuari i logístic i, atesa la singularitat de les Terres de l’Ebre, en les relacionades amb la navegació fluvial.
• Inclou la potenciació dels principals eixos viaris amb la substitució funcional de l’N-340 per l’autovia A-7 com a via ràpida de gran capacitat, la reconversió a autovia de la C-12, la construcció de variants i el condicionament de la xarxa de carreteres secundàries.
• Incorpora les previsions d’infraestructures ferroviàries d’abast general i proposa un enllaç ferroviari des de l’Aldea fins al port d’Alcanar, com també un tren-tramvia.
• Aposta pel port d’Alcanar com a port comercial amb gran potencial logístic, dotat d’accessos de qualitat, per a la qual cosa preveu el desdoblament de l’actual N-340 fins a Amposta i l’enllaç ferroviari abans esmentat.
• Integra les Directrius del paisatge per a la protecció i la gestió d’aquest, vinculades al Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre, que també s’ha aprovat.